Presència - Màrius Torres
Ella/lei: segueixo nostàlgica (i romàntica) desprès del sopar de fa dos dissabtes. Una de les coses que vem recordar van ser les lectures de poesies que feiem a l'institut. Un cop vaig llegir aquest poema d'en Màrius Torres, un poeta català que va morir de tuberculosi l'any 42 a l'edat de 32 anys i va passar els últims set anys de la seva vida reclòs en un sanatori. Ara me n'adono que en realitat entenia ben poc de la poesia que llegia i que, segurament, ara la llegiria molt millor, però és clar, han passat molts anys des d'aleshores... Aquest ja el trobava bonic en aquell moment ara, a més, el trobo tràgic.
PRESÈNCIA
Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.
8 comentarios
Elvira -
pani -
oscar drai -
sisplau
Montse -
conxita -
margalida -
Ferran -
El Primo -
Prima....... ..... ............. ....... ..... ....................
Esto, Dani................... ..... ........ ........ .. ... ........... ....