Blogia
Caro Diario

La máquina del tiempo

ella/lei: la máquina del tiempo existe y se llama música. Si no, ¿cómo es que escucho esta canción y me voy 20 años atrás?

Cómo me gustaban los Blow Monkeys, especialmente esta canción que suena ochetera total  (ese saxo...) y cuyo vídeo rezuma "ochentez" por todos sus poros (el tupé de Dr. Robert-el cantante-, el vestuario de las chicas....)

Dedicado a todos aquellos con los que viví varios veranos inolvidables, especialmente Mari Cruz, Matty, Carlos, Juan Carlos y Pau (que son los que más vívidamente vuelven a mi memoria) aunque no a todos les siga la pista...

(Matty espero el teu comentari)

4 comentarios

Matty -

Saps què passa, Amadeu? Que encara tens nostàlgia de la sessió Mary Poppins a la que et vam acompanyar! hehehe
Brutal és poc! Hiperbòlic!

Cristina -

Nen! no et fiquis amb el Ferran que jo també penso que la cançó és brutal, pero això la vaig posar... ai! aquests germenets petits...

Amadeu -

Ferran, esta clar que no anirem junts a un concert. Dir que aquest tema es brutal nomes pot obeir a la nostalgia... pero tranquils que ja falta poc perque els 80 siguin igual de rancis que els 70 o el landisme... he he he. Visca els 90!!!

Ferran -

És cosa meva, o realment el temps passa volant? Veig aquest vídeo, escolto aquesta cançó i mentrestant sento que els 80 van ser ahir.

Brutal el tema!