Blogia
Caro Diario

EL BOSS DE NUEVO EN BARCELONA

Image Hosted by ImageShack.us


ELLA/LEI: El Boss vuelve hoy a Barcelona, la ciudad donde se siente tan cómodo, y yo no voy a ir a verlo. No viene con la maravillosa y cada vez más insustituible E Street Band, pero él estará aquí. Ya me costó mucho encontrar una entrada la última vez y al final pude comprar por internet cuando ya habían dado la notícia de que se habían agotado las entradas, pero claro, en el Estadio Olímpico era más fácil que en un pabellón pequeño como el de Badalona que es en donde toca hoy. Dicen que tocará su último disco és más intimista que es más parecido al mítico Nebraska o The ghost of Tom Joad, que no es tan rockero, da igual. No podré repetir los conciertos del Estadio Olímpico, el palau Sant Jordi o la Monumental. La vez que vino a presentar The ghost of Tom Joad tampoco pude ir, mi hermano, que pudo disfrutar de ese primer concierto acústico en primera fila me contó que estuvo muy bien.

El concierto acústico le va como anillo al dedo al triste y melancólico Devils & Dust su ultimo álbum. Dicen que el espectáculo es minimalista. Que sin la E street Band és más vulnerable y más comunicativo entre canción y canción. Que canta unas 8 de las 12 canciones nuevas y que el resto son clásicos reinventados para la ocasión. Que se le verá tocar la armónica, la guitarra y el piano. Que al piano cantará The River, Racing in the Street y My Hometown, y que hasta saca un banjo para la sensual I’m on Fire. Sé que no voy a perderme mis favoritas que son las más animadas, las que solo con oirlas me pongo de buen humor, las clásicas Glory Days, Hungry heart, Dancing in the Dark o la reciente Waiting on a Sunny Day. Da igual, lo único que sé, es que el Boss tocará en Barcelona y yo no podré estar ahí.

El Boss torna avui a Barcelona, la ciutat on se sent tant còmode i jo no aniré al concert. Aquest cop no ve la meravellosa i insustituible E Street Band, però és igual, ell serà aquí. L’últim cop em va costar molt trobar una entrada i només quan ja corria la noticia que no quedàven entrades en vaig trobar a internet, però és clar, l’Estadi Olímpic és molt més gran que el pavelló de Badalona, que és on toca avui. Diuen que l’últim disc és més intimista més proper al mític Nebraska o a The ghost of Tom Joad, que no és tant rocker, m’és igual. No podré repetir els concerts de l’Estadi Olímpic, el palau Sant Jordi o la Monumental. L’altre cop que va venir en format acústic tampoc vaig conseguir entrades, i el meu germà que estava a primera fila em va dir que havia estat genial. El concert acústic li va que ni pintat al trist i melancòlic Devils & Dust el seu últim disc. Diuen que es podrà veure un espectacle minimalista. Que sense la E stret band és més vulnerable i comunicatiu entre cançó i cançó, que canta unes 8 de les 12 que té l’últim dics i que la resta són clàssic, alguns d’ells reinventats per l’ocasió. També diuen se’l veurà tocar la guitarra, la harmònica i el piano. Diuen que al piano es podrà sentir versions de The River, Racing in the Street o My Hometown i que fins i tot utilitza un banjo per la sensual I’m on Fire. Sé que no em perdré les meves favorites que acostumen a ser les més animades, aquelles cançons que només sentir-les em posen de bon humor com les clàssiques Glory Days, Hungry heart, Dancing in the Dark o la recent Waiting on a Sunny Day. M’és igual, jo l’únic que sé és que ell serà aquí i que no podré ser-hi .

0 comentarios