Blogia
Caro Diario

Madama Butterfly

Kanji para Butterfly

Ella/lei: Sigo conmovida por Madama Butterfly, la producción que se puede ver estos días en el Liceu de Barcelona. Era el último espectáculo de mi abono de la temporada, conocía la obra de Puccini aunque no la había visto nunca en directo. Conocía el argumento y qué le deparaba a la protagonista, Cio-Cio-San, eso no fue motivo para que justo al final dos lagrimones pasearan por mi cara. La belleza de la partitura me conmovió y la interpretación de Fiorenza Cedolins me pareció espléndida, nunca había oído tantos aplausos ni bravos desde que ví Macbeth de Guiseppe Verdi.

En el primer acto, estuve a punto de lanzarle mis prismáticos al hijo de puta de Pinkerton, por su cinismo, por “casarse” con Butterfly y por restar a la expectativa de casarse, ahora sí en serio, con una auténtica americana pero disfrutar mientras de la vida marital con Butterfly.

Momento del montaje de la producción

En el segundo acto, la joven ingenua que se casó enamorada, es una mujer esperanzada por el retorno del oficial que la abandonado y que canta una de las arias de ópera más bonitas que se han escrito Un bel di vedremo, Cedolins cantó espléndidamente, me puso la piel de gallina y cuando acabó cinco minutos de aplausos celebraron su interpretación. (podeis escuchar Un bel di vedremo aquí cantada por la Callas)

Finalmente, Butterfly se convierte en una heroína trágica, una mujer fuerte que renuncia a vivir sin honor muriendo con honor, o sea haciéndose el harakiri, momento en el cual el cerezo del fondo del escenario, en un detalle escenográfico espléndido, pierde las flores. 

Al finalizar la ópera minutos y más minutos de aplausos para Cedolins, que recogió tres ramos de flores lanzados desde los palcos. Fueron tantos los aplausos que una vez cayó el telón, y frente a la insistencia de la sala, volvió a saludar mientras el teatro en pie le seguía rendiendo pleitesía.

Encara estic commoguda per la Madama Butterfly que vaig veure ahir la nit al Liceu. Era l’últim espectacle del meu abonament, coneixia l’obra de Puccini però no l’havia vista mai. Sabia fil per randa quin era l’argument i què li passava a la protagonista, Cio-Cio-San, tot i aixi al final em van caure dues grans llàgrimes. La bellesa de la partitura em va conmoure i la interpretació de Fiorenza Cedolins va ser esplèndida, no havia sentit tants aplaudiments i tants bravo des  que vaig anar a veure Macbeth de Giuseppe Verdi.

Detall de la producció

Al primer acte li hagués tirat al cap els binocles al fill de puta d’en Pinkerton pel seu cinisme alhora de “casar-se” amb Butterfly i a l’expectativa de contraure matrimoni posteriorment amb una autèntica americana però mentre disfrutar de la vida marital amb una japonesa.

Al segon acte la noieta ingenua que s’ha casat enamorada és una dona esperançada amb el retorn de l’oficial que canta una de les aries d’òpera més boniques que s’han escrit mai Un bel di vedremo, la Cedolins va cantar esplèndidament em va posar la pell de gallina i al finalitzar, 5 minuts d’aplaudiments i bravo van omplir la sala.

Al final el destí fa que Butterfly acabi sent una heroïna tràgica, una dona forta que renuncia a viure amb deshonor morint amb honor, o sigui, es fa l’harakiri, moment en el qual el cirererdel fons de l’escenari va perdent les fulles, un detall esplèndid de l’escenografia.

Al final més minuts i minuts d’aplaudiments per la Cedolins, que va recollir tres rams de flors que li van llençar des de les llotges. Van ser tants els aplaudiments que un cop baixat el teló i davant la insistència de la sala va tornar a sortir a saludar quan el teatre, dempeus, li rendia pleitesia.

1 comentario

Matty -

Jo també vaig anar a veure aquesta òpera i coincideixo amb el fet que, per moltes obres que hagis vist, aquesta et fa posar els pèls de punta... i plorar! I us asseguro que no vaig ser l'única.
L'annècdota: en el moment dels aplaudiments, quan el repartiment saluda de forma individual i surt en Pinkerton, les senyores que tenia al costat (ja grandetes!) que es diuen "a aquest desgraciat no l'aplaudeixo, mira que ha fet patir aquesta pobreta!
Sense comentaris,
Matty